El Puto Guiri #30: Ciao for now!

So after 7 intense months, the site is taking a breather. A new job opportunity has unexpectedly presented itself and I cannot dedicate quality time to the blog anymore. There may be other one-off stuff but as of now we’re on hiatus.

The backstory: After being unceremoniously fired last year, I managed to avoid a spiral of grief and getting anaesthetised at bars and parties each night. There were interviews with government agencies, copywriting consultancies, and shady companies offering peanuts, which all came to nothing.

Other pals and journos I admire had championed Substack so I resumed the writing I’d done on the old Wordpress site, and channelled everything into it. It was never going to be a highbrow read or professional take on the BCN experience. A cathartic way of processing everything, salvaging something from the wreckage. Early on I took the view there were no rules, no pandering to anyone, and liberated from work, free to write uninhibited on just about anything.

Where else could you read about graffiti and wall art, shoe shops and shoe shines, Welsh poems and Catalan proverbs, blazing cigars and smoking guns, automation and autopistas, language schools and language gaffes, guerilla campaigns and albino gorillas, locomotives and Locomía, Peret and Toni Peret, guiri assimilation and balearic appropriation, Finnish airlines and spa retreats, Mediterranean moods and Atlantic tours, footballers and golfers, expats and experts, secret gardens and erotic parks, sunken boats and lost submarines, lost associates, lost discos and and lost weekends?

A few people had said they liked the way I wrote so it was an interesting challenge doing it in 3 languages, almost as a social experiment where you’re throwing everything in the air, to see what works. Looking at the stats the audience unsurprisingly divided fairly evenly between people in the UK and Spain. (Plus representation in the Czech Republic, France, Sweden, Netherlands and Nigeria!) I knew a few in real life but it was great to see others drawn in via Substack or forums I go on.

And that was it. El Puto Guiri was reborn and the sabbatical was on. I’d recommend it to anyone else hovering around middle age, spat out of a regular job without the first clue what to do. From day one I applied a disciplined structure. No climbing the walls or going nuts with cabin fever. Of course, there was never any money in this. (Thanks to the 3 of you though who did chip in!) Trying to monetise these blogs would’ve been a tough sell. So keeping it free eased the pressure, or at least until the payout dried up.

*You can usually find us on the socials: on X or Instagram

---

Una pausa

Desgraciadamente esto será el último blog semanal. Con el nuevo curro ya no habrá tiempo. Una pena. La verdad es que nunca pensaba que duraría 7 meses. Desde el principio era un hobby y no se ha ganado ni un duro aunque 3 seguidores me dieron propinas al año pasado! No es un negocio rentable. El arpista de la foto seguramente cobra más.

Estoy agradecido a todos los contribuyentes y además por la reacción positiva. Ha sido un reto, pero un reto agradable: escribir, traducir, reseñar, investigar ideas, conceptos, sitios, lugares, discos, nombres, marcas, gente, memorias... No soy periodista ni redactor de nada, ni mucho menos. No tengo esta formación. Como amateur empezaba desde cero. No era solamente cuestión de que iba a escribir sino como escribirlo, y ofrecer un punto de vista distinto en una ciudad tan documentada como Barcelona.

A veces ha sido duro, con tantos días en casa apenas sir salir, y sin saber que hacer. Mantener el enfoque cuando hay mínimo engagement tampoco motiva. Hubiera sido fácil tirar la toalla o coger fuerte depresión tras el despido o haber quedado colocado en bares o fiestas perdiendo los papeles, hasta que se agotaron los fondos. El blog me ha ayudado mantener la disciplina y abrir la mente un poco. Y de hecho aún queda mucho para contar. A partir de ahora tal vez saldrá una versión ad hoc, espontánea pero todo depende.

Y por cierto han sido unos meses de transición. Y ahora con el regreso de K y las pilas recargadas ya es hora de iniciar la próxima aventura.

---

Doncs aquí s’acaba la pel.lícula. Potser tornarà el blog un dia d’aquests però de moment ho veig força complicat amb la nova feina. M’ho he passat molt bé i he establert una comunitat diversa, atenta i multilingüe. Hi ha poques ressenyes d’aquesta música en  català i per això vaig pensar què potser seria interessant dedicar uns paràgrafs a un nou tema o tendència cada setmana. Hi vaig llegir comentaris dient “Hòstia no el coneixia aquest disc”. I aquesta reacció em va escalfar els ànims.

És sempre difícil escriure sobre música en qualsevol llengua. Deu ser un comentari tècnic o una anècdota social? És possible aportar alguna novetat o és pura repetició? I a més era conscient que amb el meu nivell intermedi de català corria el risc de dir la mateixa cosa cada setmana. Evidentment vaig seleccionar música diversa però no massa diversa. No tindria sentit agafar una cosa fora de lloc, molt heavy o urbà, perquè sense context és encara més difícil donar raons.  

La música és sagrada, la religió de la meva generació i és trist observar com ha perdut força entre els joves. Però tampoc sóc tan radical com abans. El tribalisme als 50 anys és una mica tràgic. Tot i així és sempre bonic trobar afició del mateix caire sobretot quan et trobes en una ciutat amb diferentes tradicions i gustos. A l'arribar a Barcelona el 2016 ja sabia que seria diferent de Londres però potser al principi creia que igual existien les mateixes escenes i maneres de pensar. Doncs, no. Poc a poc vaig descobrir que la xarxa de clubbing aquí té les seves pròpies regles i per tant cal adaptar-se. 

La veritat és què surto molt poc ara i estic cada cop més desenxufat de les corrents. És la realitat. Encara m’apassiona la música i sobretot els segells de bona música - com Cocktail d’Amore, Leng, Balearic Ensemble o Eskimo - i actualment moltes coses influïdes pel kraut o bandes sonores fosques, però no més des de casa o a les trobades íntimes. Gràcies per la vostra atenció i fins ara!

Us deixo amb un nou mix. Hi ha una mica de tot!